Jordi amb les mates
Estem treballant en grup Jorge.C, Jorge G Alexa i Mario sobre el nombre Phi en la pintura, la geometria, la natura i l'arquitectura.
lunes, 23 de enero de 2012
domingo, 8 de enero de 2012
Loteria de Nadal
- La probabilitat de que toque el primer premi és de 0,001% de que toque el premi.
- La probabilitat de que toque el segon premi és de 0,001% que toque el premi.
PREMIS DE LOTERIA:
1 1r premi: 4.000.000 € (400.000 € al dècim)
1 2n premi: 1.250.000€ (125 mil € al dècim)
1 3r premi: 500.000 € (50 mil € al dècim)
2 quarts premis de 200.000 euros (20 mil € al dècim)
8 cinquens premis de 60.000 € ( 6mil € al dècim)
1.794 premis de 1000 € (100 € al dècim)
PREMIS ESPECIALS
-2 premis de 20.000€ als nombres anterior i posterior al primer premis(2.000€ al dècim)
-2 premis de 12.500€ als nombres anterior i posterior al segon premis (1.250€ al dècim)
-2 premis de 9.600€ als nombres anterior i posterior al tercer premi (960€ al dècim)
-297 premis de 1000 € a la centena( tres primeres xifres) del primer, segon i tercer premi(100€ al dècim)
-198 premis de 1000€ a la centena(tres primeres xifres) dels dos quarts premis (100€ al dècim)
-2997 premis de 1000€ a tots els bitllets que les 2 últimes xifres coincidixquen amb les del primer,segon o tercer premi (100€ al dècim)
-9.999 reintegres (coincidència de la última xifra del primer premi) de 200€ (20€ al dècim).
Taula Loteria de Nadal
SUMA DELS RESULTATS:
3'9998+1'2498+0'4998+0'3996+0'4784+1'432+0'0396+0'0246+0'24+0'16+2'4+0= 10'7984.
PROBABILITAT QUE NO TOQUEN DINERS
Primer calculem la probabilitat de que toquen diners sumant tots els resultats de la tercera columna:
0'001+0'001+0'001+0'002+0'008+1'79+0'002+0'002+0'002+0'3+0'2+3+10= 15'309%
i ara li restem a 100 que es el total del percentatge:
100- 15'309=84'691% de que no ens toque res.
MULTIPLICA PER 20:
(probabilitat per 20)
És a dir:
0'84691·20= 16'992€ Açò és el que esperem perdre per terme mitjà.
COMPAREM ELS RESULTATS:
Diners que esperavem que tocaren : 10'7984€
Diners que perdem per terme mitjà: 16'992€
Perdem diners perquè és més el que perdem per terme mitjà que el que esperem guanyar:
10'7984-16'992= -6'1936.
Ho podem comprovar perque al fer la resta dóna un resultat negatiu.
CONCLUSIÓ:
He comprovat que és molt difícil o quassi impossible que toque el primer premi o qualsevol altre.Acabem perdent diners per terme mitjà i pense que no es pot o és molt difícil encertar per probabilitat i açò és atzar o molta sort a qui li toque.
- La probabilitat de que toque el segon premi és de 0,001% que toque el premi.
PREMIS DE LOTERIA:
1 1r premi: 4.000.000 € (400.000 € al dècim)
1 2n premi: 1.250.000€ (125 mil € al dècim)
1 3r premi: 500.000 € (50 mil € al dècim)
2 quarts premis de 200.000 euros (20 mil € al dècim)
8 cinquens premis de 60.000 € ( 6mil € al dècim)
1.794 premis de 1000 € (100 € al dècim)
PREMIS ESPECIALS
-2 premis de 20.000€ als nombres anterior i posterior al primer premis(2.000€ al dècim)
-2 premis de 12.500€ als nombres anterior i posterior al segon premis (1.250€ al dècim)
-2 premis de 9.600€ als nombres anterior i posterior al tercer premi (960€ al dècim)
-297 premis de 1000 € a la centena( tres primeres xifres) del primer, segon i tercer premi(100€ al dècim)
-198 premis de 1000€ a la centena(tres primeres xifres) dels dos quarts premis (100€ al dècim)
-2997 premis de 1000€ a tots els bitllets que les 2 últimes xifres coincidixquen amb les del primer,segon o tercer premi (100€ al dècim)
-9.999 reintegres (coincidència de la última xifra del primer premi) de 200€ (20€ al dècim).
Taula Loteria de Nadal
SUMA DELS RESULTATS:
3'9998+1'2498+0'4998+0'3996+0'4784+1'432+0'0396+0'0246+0'24+0'16+2'4+0= 10'7984.
PROBABILITAT QUE NO TOQUEN DINERS
Primer calculem la probabilitat de que toquen diners sumant tots els resultats de la tercera columna:
0'001+0'001+0'001+0'002+0'008+1'79+0'002+0'002+0'002+0'3+0'2+3+10= 15'309%
i ara li restem a 100 que es el total del percentatge:
100- 15'309=84'691% de que no ens toque res.
MULTIPLICA PER 20:
(probabilitat per 20)
És a dir:
0'84691·20= 16'992€ Açò és el que esperem perdre per terme mitjà.
COMPAREM ELS RESULTATS:
Diners que esperavem que tocaren : 10'7984€
Diners que perdem per terme mitjà: 16'992€
Perdem diners perquè és més el que perdem per terme mitjà que el que esperem guanyar:
10'7984-16'992= -6'1936.
Ho podem comprovar perque al fer la resta dóna un resultat negatiu.
CONCLUSIÓ:
He comprovat que és molt difícil o quassi impossible que toque el primer premi o qualsevol altre.Acabem perdent diners per terme mitjà i pense que no es pot o és molt difícil encertar per probabilitat i açò és atzar o molta sort a qui li toque.
Loteria de Nadal (Enunciat)
Dos pensaments sobre la lotería:
En lloc de repartir entre molta gent un gran capital de pocs, el que fa és donar a uns pocs un gran capital pagat per molta gent.
La loteria és un impost que paguen de manera voluntària els qui no saben probabilitat.
Què en penses?
- Comencem:
-Quina és la probabilitat que toque el 1r premi?
- I el segon?
- Quants premis hi havia?(atenció, també hi són les probabilitats, però están arredonides amb criteris variables i están en percentatges: utilitza-les només per comprobar que els teus càlculs están bé).
- Escriu una taula on hi haja:
-Tantes files com premis.
-Una columna que indique el número del premi (1r, 2n, 3r, …)
-A la segona columna, el nombre de premis d’aquest tipus
-A la tercera, la probabilitat que toque aqueix premi.
-A la quarta, quant et toca ( suposant que jugues 20 €) ; atenció, perquè ja has pagat 20€ i per tant has de restar-los a la quantitat que reps.
-I una més, on multipliques la probabilitat que toque aqueix premi per la quantitat que et tocaria.
- Ara suma tots els resultats de la cinquena fila; és el que esperes que et toque per terme mitjà.
Està bé, però… has jugat 20€, no ho oblides; doncs ara hem de calcular el que esperem perdre per terme mitjà:
• Calcula la probabilitat que no et toque res (és fácil, pensa que si sumes tots els resultats de la tercera columna, tens la probabilitat que toque alguna cosa, per tant… només és fer una resta!)
• Multiplica aquest valor per 20: és el que esperes perdre per terme mitjà.
Compara aquest resultat amb el que esperaves que et tocara.
I…. escriu les tevés conclusions!
En lloc de repartir entre molta gent un gran capital de pocs, el que fa és donar a uns pocs un gran capital pagat per molta gent.
La loteria és un impost que paguen de manera voluntària els qui no saben probabilitat.
Què en penses?
- Comencem:
-Quina és la probabilitat que toque el 1r premi?
- I el segon?
- Quants premis hi havia?(atenció, també hi són les probabilitats, però están arredonides amb criteris variables i están en percentatges: utilitza-les només per comprobar que els teus càlculs están bé).
- Escriu una taula on hi haja:
-Tantes files com premis.
-Una columna que indique el número del premi (1r, 2n, 3r, …)
-A la segona columna, el nombre de premis d’aquest tipus
-A la tercera, la probabilitat que toque aqueix premi.
-A la quarta, quant et toca ( suposant que jugues 20 €) ; atenció, perquè ja has pagat 20€ i per tant has de restar-los a la quantitat que reps.
-I una més, on multipliques la probabilitat que toque aqueix premi per la quantitat que et tocaria.
- Ara suma tots els resultats de la cinquena fila; és el que esperes que et toque per terme mitjà.
Està bé, però… has jugat 20€, no ho oblides; doncs ara hem de calcular el que esperem perdre per terme mitjà:
• Calcula la probabilitat que no et toque res (és fácil, pensa que si sumes tots els resultats de la tercera columna, tens la probabilitat que toque alguna cosa, per tant… només és fer una resta!)
• Multiplica aquest valor per 20: és el que esperes perdre per terme mitjà.
Compara aquest resultat amb el que esperaves que et tocara.
I…. escriu les tevés conclusions!
sábado, 17 de diciembre de 2011
lunes, 12 de diciembre de 2011
ESQUEMA DEL TREBALL
Ací deixe l'esquema del treball que fem al nostre grup que podeu observar de què anem a parlar cadascún dels membres:
0. RECORREGUT HISTÒRIC
1. PHI A LA GEOMETRIA
1.1 Rectangle
1.2 Espiral
1.3 Pentàgon
1.4 Luca Pacioli
2. PHI A L'ARQUITECTURA
2.1 Arquitectura antiga
2.2 Arquitectura contemporània
2.3 Projecte massa avançats
2.4 Le Corbusier
3. PHI A LA PINTURA
3.1 Leonardo da Vinci
3.2 Durero
3.3 Velàzquez
3.4 Las Meninas
4. PHI A LA NATURA
4.1 Fibonacci
4.2 Exemples
0. RECORREGUT HISTÒRIC
1. PHI A LA GEOMETRIA
1.1 Rectangle
1.2 Espiral
1.3 Pentàgon
1.4 Luca Pacioli
2. PHI A L'ARQUITECTURA
2.1 Arquitectura antiga
2.2 Arquitectura contemporània
2.3 Projecte massa avançats
2.4 Le Corbusier
3. PHI A LA PINTURA
3.1 Leonardo da Vinci
3.2 Durero
3.3 Velàzquez
3.4 Las Meninas
4. PHI A LA NATURA
4.1 Fibonacci
4.2 Exemples
miércoles, 30 de noviembre de 2011
PENTÀGON REGULAR(2)
En aquesta imatge sembla que només tenim un pentàgon regular que dins d'ell hi ha insertat una estrela formant a la vegada altre pentàgon, pero pareix que açò no ens dòna cap informació, dons estem equivocats aquest simple pentàgon ens dòna molta més informació de la que creiem. Anem a començar suposant que el costat AB té com a valor una unitat, per tant tots els costats també tenen com a valor una unitat. A continuació anem a averigüar el valor dels seus angles.
RECTANGLE AURI (2)
file:///C:/Users/Luis%20Maria/Desktop/rectangle_auri.html
PASOS PER A LA CONSTRUCCIÓ DEL RECTANGLE AURI:
1.- Dibuixem un rectangle, ABCD,
2.- A continuació fem al punt mitjà dels costats AB, i juntem el punt resultant amb el punt C. Així resulta un triangle rectangle.
3.- Obtenim el punt F realitzant una circumferència que passe per els punts DC i passe per la recta dels costats AB.
4.- Per obtindre el punt G el que hem de fer és realitzar la paral·lela del costat BC i que es talle amb la recta dels costats CD, d'aquesta manera obtenim el punt G.
PASOS PER A LA CONSTRUCCIÓ DEL RECTANGLE AURI:
1.- Dibuixem un rectangle, ABCD,
2.- A continuació fem al punt mitjà dels costats AB, i juntem el punt resultant amb el punt C. Així resulta un triangle rectangle.
3.- Obtenim el punt F realitzant una circumferència que passe per els punts DC i passe per la recta dels costats AB.
4.- Per obtindre el punt G el que hem de fer és realitzar la paral·lela del costat BC i que es talle amb la recta dels costats CD, d'aquesta manera obtenim el punt G.
5.- Per últim el rectangle obtingut BCGF és semblant al primer, és a dir un rectangle auri.
Com fer per obtindre el nombre d'or?
-Doncs el que hem de fer és el següent:
Suposem que el segment BP s'anomena d, i el costat BD val 0.5 i el costat DP val 1 unitat:
Aleshores d^2=(1/2)^2+1^2
1/4+1=5/4
d=arreal quadrada 5/4= arreal quadrada de 5/ arrel quedrada de 4= arrel quadrada de 5/2
Per tant AD= AB+BD= 1/2+ arrel quadrada de 5/2
Que aqeust resultat és el nombre d'or que equival a 1'618
d=arreal quadrada 5/4= arreal quadrada de 5/ arrel quedrada de 4= arrel quadrada de 5/2
Per tant AD= AB+BD= 1/2+ arrel quadrada de 5/2
Que aqeust resultat és el nombre d'or que equival a 1'618
Suscribirse a:
Entradas (Atom)